Im-Perfectes

Idea original i texts: Olga Besolí

Pintura i muntatge: Ester Besolí

Im-Perfectes és una exposició multidisciplinaria creada per les Germanes Besolí com a crítica i denúncia social sobre la manipulació i l’excessiva pressió existents en l’actualitat entorn al físic femení i als cànons de bellesa imposats.

LA DENÚNCIA SOCIAL

Im-Perfectes neix com a reacció a la pressió que la societat exerceix sobre l’aparença física de les persones, sobretot de les dones.

La pressió és tan forta i els mitjans de comunicació i la societat l’han assumida amb tanta força que “l’operació biquini” es converteix fins i tot en notícia de capçalera dels telediaris un cop s’apropa l’estiu, al temps que els aparadors de les farmàcies s’omplin de productes dietètics i per perdre pes.

Im-Perfectes analitza per què mai no ens sentim satisfets amb el nostre cos, per què tenim inseguretats i baixa autoestima i per què fem bajanades per canviar el nostre físic, sovint jugant-nos la salut: amb règims, diürètics, cosmètics, laxants, i molts cops també amb vòmits, dejunis, operacions de cirurgia estètica, amputacions i mil intents més d’arribar a un estereotip de bellesa tan imposat com impossible d’assolir.

ANÀLISI DEL PROBLEMA

Des de sempre les persones han tingut constitucions físiques diferents i les hem assimilades com a tal: un cosí era l’alt de la família, l’avia era baixeta, hi havia una tia grandota i forta, etc.

Sempre hem acceptat que en la societat hi hagi diferents tipus de cossos i constitucions: persones flexibles, musculoses, àgils, primes, grasses, altes, baixes, etc.. igual que sempre hem acceptat que hi hagi persones de totes les edats.

Cada u de nosaltres és tot un món en sí mateix. Cada persona té un pensar o una ment que regeix els seus actes, un cos físic que els executa i uns sentiments o anima que els determina. Totes tres parts de la persona estan relacionades. Totes tres parts formen quelcom especial: un ésser humà únic i distint dels seus congèneres.

Com a més coherència hi hagi entre aquestes tres parts —cap, cos i anima—més sencera, coherent i complerta és la persona.

Es molt difícil per que sempre hi ha una part a la que li manca alguna cosa. Però això mateix és part de l’encant del recorregut de la vida: ara es posa malalt el físic i has de cuidar-lo; ara tens un problema i les cabòries del cap no et deixen en pau; o ara sents un desequilibri per que algú et provoca unes sensacions especials i sents que perds el nord.

La recerca de l’equilibri físic, mental i espiritual forma part del camí de la vida. I cada pas recorregut és una experiència. Aquesta és la base de la nostra existència..

Però, ¿què passa si enlloc dels desequilibris lògics i naturals amb que ens repta la pròpia vida i el pas del temps —com ara trastorns físics, malalties, desequilibris emocionals, canvis per l’edat, etc...— ens sorgeixes, a més a més, una sèrie de trastorns ficticis i imposats per la mateixa societat?

Perquè la nostra societat actual planteja com un trastorn a resoldre l’envelliment, i com un problema a eradicar la varietat física de cossos dins la societat. Tant l’envelliment com el fet de tenir un cos que s’allunya dels cànons imposats són tractats com una malaltia i vistos com un símbol pejoratiu de la persona.

I encara que no ho vulguem, tots estem sotmesos a aquest judici.

Després d’anys de bombardeig mediàtica continuat al respecte, la nostra ment assimila com a problema el fet de tenir dos quilos de mes segons un estàndard fixat per unes revistes finançades totalment per una industria que viu solament de la venta de productes per mantenir o modificar el físic.

Però és que aquesta industria ja s’ocupa que aquest estendard sigui impossible d’assolir per assegurar-se un consum i una clientela periòdica, fidel i eternament insatisfeta que li donarà grans beneficis.

Sovint ens troben amb persones amb un físic perfecte i saludable per la seva edat i que, alhora, tenen tots els complexos del món, generats per aquest estàndard.

El cànon de bellesa actual requereix una primor malaltissa i anormal. Les models de passarel·la amb corbes fa temps que han estat substituïdes per xiquetes de 14 i 15, amb cossos encara per formar, extremadament primers, i moltes de elles amb trastorns alimentaris greus. Els dissenyadors de moda demanen aquest excés, subjectes com estan a les crítiques, les revistes de moda i les grans marques que pertanyen a la industria cosmètica i tèxtil.

També requereix lluitar contra els signes de l’edat constantment i esborrar tota petjada del pas del temps: les canes han de ser tenyides, les arrugues facials tractades i la vertadera edat ocultada, sobretot de l’opinió pública.

En tots els mitjans de comunicació s’aparta de la circulació a totes aquelles professionals que han sobrepassat una determinada edat. A les televisions podem veure presentadors masculins de totes les edats i amb tots tipus de cossos i només presentadores joves i primes o operades per no aparentar l’edat real.

Inclús en els mateixos mitjans et conviden a portar una vida “saludable” i semblar més jove amb la cirurgia estètica. Des de quan la cirurgia estètica és saludable?

CONSEQÜÈNCIES

Cóm podem ser feliços i sentir-nos satisfets amb el nostre propi cos si cada dia ens diuen que només hi ha un tipus de cos correcte?

.Al Japó està de moda que les noies s’operen els ulls per perdre els trets orientals i a Corea es fan allargar les cames, per que l’estàndard que impera en els països asiàtics és el de la dóna occidental.

Als EEUU les dones es tallen el dit petit del peu per poder portar tot el dia unes sabates de taló alt impossibles de portar i lluir.

Al Brasil les noies s’operen els pits i el cul per complir amb l’ estàndard de noies mes maques de tot el món.

A casa nostra les noies es passen la vida fent règims i es practiquen liposuccions fins aconseguir tenir un cos sota el nivell de massa corporal recomanat per la OMS., per què l’estàndard de primor exigida és molt difícil d’assolir i només s’aconsegueix desnodrint el cos i patint molta gana, com les models —que, segons les declaracions de la ex directora de “Vogue Australia”, Kirstie Clements , arriben a menjar Kleenex per tal d’enganyar l’estómac i no pujar de pes— o vomitant-ho tot, com fan moltes noies que acaben amb bulímia i altres trastorns alimentaris.

Rinoplàsties, líftings, injeccions de bòtox, de col·lagen, implants de silicona, liposuccions, i tot tipus de cirurgies plàstiques perilloses amb les que mutilem el cos; diürètics, laxants, règims, dietes, vòmits i altres receptes miraculoses amb les que intentem baixar de pes a costa de jugar-nos la salut; canvis de la coloració de la pell, tints, depilacions integrals i altres productes i processos que sovint ens causen danys, com ara infeccions a la pell; i maquillatges, cremes i altres tractaments facials i corporals amb els que intentem ocultar i canviar la nostra aparença natural, rebutjant el que realment som; són tots a l’ordre del dia.

L’estàndard de bellesa creat per la societat actual s’imposa com a norma generant una dependència total i absoluta del cos, i una despreocupació i abandó de les altres parts de l’ésser humà, com ara la ment. Hi ha un desequilibri molt gran entre aquestes parts. Mentre la persona està nomes pendent del seu cos per complir els estàndards socials per ser acceptada, la resta de la persona es va empobrint, per que no rep cap estímul positiu i la seva ment nomes genera solucions per a un problema irreal, generat artificialment per vendre milions de productes i tractaments estètics.

EL CAUSANT

Hi ha vàries industries relacionades amb l’estètica que treuen grans beneficis amb aquests cànons de bellesa impossibles e irreals i, molt a sovint, basats en imatges de models reals trucades amb photoshop.

Entre elles estan la industria farmacològica, la industria tèxtil, la industria sanitària privada, la industria dietètica, però és la industria cosmètica la que mou més diners, imperant sobre les altres.

Està clar que la industria cosmètica i moltes altres en surten molt beneficiades de què el cànon de bellesa perfecta imposat sigui impossible d’assolir, encara que sigui a costa de la salut física, anímica i mental de les persones.

Apart del fet constatable de què si tenim a la meitat de la població dubtant pel seu cos, amb sentiments de culpa per no poder assolir l’estàndard físic i mentalment absorbida en cuidar l’aparença del seu cos, no la tenim lluitant pels seus drets laborals o escalant posicions dins de la jerarquia social.

VALORS EDUCATIUS DE LA MOSTRA

Les Germanes Besolí , Ester i Olga, creen aquesta exposició multidisciplinària per moure consciències i fer un efecte rebot de les dones contra la pressió que hi ha sobre els cànons estètics.

Amb aquesta obra pretenen obrir els ulls i ensenyar que les dones no es senten insegures per que són lletges, grasses, baixes, morenes, o velles. Són insegures per que hi ha persones que es dediquen a convertir-les en una persona insegura fins el punt que estan disposades a invertir una part important del seu temps i dels seus ingressos econòmics a tapar la seva inseguretat en productes que dissimulen i canvien la teva (seva) aparença.

Im-Perfectes vol arribar a tots els instituts de tota Catalunya. L’edat perfecta per va des dels 13 fins als 18 anys.

Durant l’adolescència, els joves necessitem més que mai l’aprovació del grup i de la societat, i les inseguretats son latents. És en aquesta època que les persones són més susceptibles al bombardeig mediàtic, que és molt marcat i estricte per als més joves —partint de la base de que les més conegudes marques de roba per als jove no tenen. en les seves tendes, roba que sobrepassi la talla 42 i que marquen la talla 40 com una XL.

Volem plantejar el dubte en la ment dels més joves, fent que es qüestionin tot lo estipulat, i que accepten com si fos una llei, sobre el cos i l’aparença.

Els instituts són un espai idoni, on els joves van receptius, dispostos a sentir i a aprendre. El Institut on estudien és molt més proper per ells que una sala d’exposicions, a la qual potser ni s’acostarien.

Per tant, és millor que nosaltres anem al seu territori on es sentiran més còmodes i els professors poden utilitzar el tema per treballar-lo didàcticament a classe, tant a nivell sociocultural, com a nivell plàstic,

L’Exposició

En l’exposició, les Germanes Besolí mostren la realitat que no es pot veure a simple vista perquè s’amaga darrera de la bellesa i del glamour: com vomiten les noies per ser primes; com es drena un pit recentment operat; l’obsessió i la pressió dels règims, etc...

La mostra consta de 30 peces entre quadres, escultures i instal·lacions. També hi ha un audiovisual, un test d’entrada i un mirall on cadascú pot mirar-se de cap a peus per acabar.

A més, els espectadors es trobaran, durant el recorregut de la mostra, amb una bascula, retalls de revistes sobradament conegudes enganxats als quadres i molts altres detalls que els faran reflexionar sobre el tema.

L’exposició estarà dividida en seccions, i cadascuna anirà acompanyada per plafons explicatius, amb dades, estadístiques i definicions.

ESPAI NECESSARI

Im-Perfectes consta de 30 peces, entre quadres i complements, ja que moltes de les obres sobrepassen el límit de les dues dimensions amb elements externs a la pròpia pintura que els acompanyen.

El format dels quadres varia, des de 30x40 fins a 150x180 centímetres, però es pot adaptar perfectament a qualsevol espai fent una selecció apropiada de les peces emblemàtiques de cada apartat o secció de l’exposició.

Les Germanes Besolí tenen sobrada experiència portant i adaptant diferents mostres i exposicions a instituts. Un exemple és la exposició “Víctimes del Maltractament” (2003-2009), de denúncia contra la violència de gènere. I també “Histories d’un viatge” (2005-2009), una exposició també multidisciplinària —amb quadres, fotografies i un documental — dedicada a fer entendre el fet migratori mitjançant diferents histories personals. Aquestes dues exposicions han estan perfectament adaptades a la sala, espai de que ha disposat cada institut.

EL RECORREGUT

L’exposició s’inicia amb una pregunta que es fa per escrit als estudiants. Se’ls demana que defineixen en una paraula com es veuen a ells mateixos físicament. Es reuneixen els papers amb les respostes i, per finalitzar, es treuen conclusions amb els resultats obtinguts.

Tot seguit s’inicia el recorregut, que comença per l’apartat de les pressions socials més bàsiques: els menyspreus, els insults, el rebuig i la intolerància enfront del cos no estandarditzat, etc... seguit pels règims, els vòmits, les operacions més simples, els complexes... Tot allò que és el resultat per no seguir o no pertànyer als cànons establerts.

Després venen el casos més radicals, com ara les amputacions, l’atrofia de músculs a base de toxines per no embellir, la presa de medicaments de forma indiscriminada i tot allò que comporta un risc important per a la salut.

Llavors, els estudiants passen per la secció que els facilita la comprensió dels mecanismes d’aquesta manipulació empresarial i social que juga amb l’autoestima de la gent. Perquè com més descontenta amb el seu físic i més insegura és una persona, més dèbil es sent i és més condicionada a invertir tots els diners que faci falta en comprar tot allò que li asseguren que la farà sentir-se millor.

Mentalment hi ha persones que es perden en aquest joc tant maquiavèl·lic.. A més, provenint la informació de fonts suposadament serioses, com son els noticiaris, o de la premsa més formal, totes les indicacions estètiques semblen més un consell mèdic que un anunci de productes, que és del que en veritat es tracta.

I el problema està tan enraigat dins la societat que hi ha persones que ho emprenen com a dogma de vida i acaben amb patologies i trastorns del comportament i alimentaris com l’anorèxia, la bulímia i l’autolesió o cutting. Tots aquests problemes també són tractats durant el recorregut de l’exposició.

EL MIRALL

El recorregut de la mostra acaba amb un mirall i una pregunta directa: Com et veus???. Moltes persones rebutgen el mirall. Ara es el moment de mirar-nos i acceptar-nos. No som iguals i tots som vàlids.

La Xerrada

Després de veure l’exposició, l’acte es finalitza amb una xerrada de les autores, Ester i Olga Besolí, amb un intercanvi d’opinions amb els estudiants.

Aquesta activitat ajuda als estudiants a fer seu el tema, a assimilar els conceptes i a aclarir tots els dubtes i qüestions que puguin sortir.

La xerrada es pot fer a la mateixa sala on és l’exposició o, si la manca d’espai és un problema, en una aula, biblioteca, o sala d’actes.

La duració de la xerrada és d’uns 30-40 minuts aproximadament, però depenent de l’alumnat i de les ganes de participació que tingui, és pot allargar fins un hora —amb “Víctimes del Maltractament” algunes vegades s’ha sobrepassat l’hora i quart de xerrada.

Els punts importants que les Germanes Besolí expliquen en aquesta xerrada que acompanya l’exposició són:

Ø Presentació de les autores.

Ø Plantejament del tema, com surt l’exposició i per què.

Ø Intencionalitat: què es pretén amb la mostra.

Ø Qüestionament dels estàndards actuals

Ø S’obre el diàleg amb els nois i noies , a partir d’aquí es deixa fluir la conversa per extreure els punts claus i treballar les inquietuds.

Ø Qüestionament de l’origen del problema, qui marca l’estàndard i per què. Recollida dels targetons que han contestat al principi de l’exposició.

Ø Reflexió de com se senten amb el seu propi cos segons les respostes donades, i diàleg sobre com s’han sentit davant la balança o l’espill.

Ø Conclusions per part de les autores i directrius a seguir de seguretat i autoestima, exemples de personatges que han trencat els cànons.

Ø Últimes preguntes i qüestions.

Ø Acomiadament.

Objectius de l’exposició

Aquesta exposició es mourà per tota Catalunya, per les sales i centres cívics usuals, però la prioritat de les Germanes Besolí i l’objectiu principal d’aquesta exposició es arribar als joves, concretament als nois i noies d’institut.

Per això tramiten la sol·licitud mitjançant educació, per arribar directament a ells. Les Germanes Besolí creiem que és l’edat on conflueixen tots els condicionants per caure en aquet parany que fa que un percentatge massa gran de la població, sobretot femenina, estigui insatisfet i tingui problemes d’acceptació del seu cos, creient que han d’arribar a una perfecció que en realitat no existeix.

Despeses

La mostra s’adapta a qualsevol espai, però el trasllat comporta unes despeses. La nostra ambició és enviar aquest missatge al màxim nombre de joves, però s’han de cobrir les despeses de desplaçament.

Anem sempre dues persones, les autores, Ester i Olga Besolí. Nosaltres ens encarreguem del muntatge i desmuntatge i de la xerrada. Les despeses varien depenent de la distancia que hi ha des de l’Institut on portem l’exposició i la nostra ciutat, Tortosa.

Ø Baix Ebre, Montsià Terra Alta i Ribera d’Ebre à100 €

Ø Baix Camp, Tarragonès, Priorat, Segrià, Alt Camp, Conca de Barberà i Garrigues à 150 €

Ø La resta de Catalunya à 200 €

L’activitat pot durar tot el dia i oferir-se a diferents grups dins del mateix institut, sense cap cost addicional.

Conclusió

«Mai ningú no hauria de dubtar de les seves qualitats com a persona, basant-les únicament amb les proporcions del seu cos.

He vist noies dubtant per aconseguir una feina, no pel seu currículum, si no pel seu cul o els seus pits. He vist com a les televisions es veta l’entrada a dones d’una certa edat, igual com es trava el treball a actrius entrades en anys, fins arribar al punt esperpèntic de veure una pel·lícula i no saber qui representa la mare i qui la filla, per què físicament són iguals.

El joc del consumisme basat en inseguretats em sembla cruel, inhumà i malèfic. Crec que frases com “Ets bruta si no et depiles”, “On vas amb aquestes arrugues?” reflecteixen el menyspreu i la intolerància que regnen en aquests moments davant l’aspecte físic de les persones.

Ningú te dret a jutjar a una persona pel físic com si nomes hi hagués una única opció correcta i estandarditzada d’existir.»

ESTER BESOLÍ

Les Autores

ESTER BESOLI (1969)

Pintora i il·lustradora

C/ Socors, 27 43590 Jesus-Tortosa

635778325 - 977581242 esterbesoli@gmail.com

esterbesoli.blogspot.com exposicionsesterbesoli.blogspot.com

elscontesdemuniatto.blogspot.com

ESTUDIS

Ø Estudis en l’especialitat de procediments pictòrics en l´Escola d´Arts i Oficis de Tortosa

Ø Estudis de pintura en l´Escola Massana de Barcelona

Ø Curs de pintor decorador de l´INEM.

Ø Curs d’aparadorisme i decoració de comerços

Ø Curs de creació e-commerce

Ø Curs d’animació en plastilina

PINTURA

Premis

Ø Primer premi “Concurs de Cartells” de La Galera, 1989

Ø Primer premi de pintura “Ciutat de Roquetes”, 1990

Ø Primer premi concurs “Punt de Llibre 1er Aniversari Biblioteca comarcal de Mora d´Ebre” , 1998

Ø Primer premi local del 1er “Concurs de Pintura de Jesus”, 2001

Ø Primer premi local de la tercera edició del “Concurs de Pintura de Jesus”, 2003

Ø Primer premi concurs cartells sobre el dia de la dona maltractada a Guadalajara, 2008

Exposicions Col.lectives

Ø Participació en el “Mercat-Art” de Tortosa i Amposta, 1993.

Ø Exposició “Artística”, nau del parc de Tortosa, 1993.

Ø Exposició “Homenatge a Soriano Montagut”, Amposta 1994.

Ø Exposició “Pro Dr. Ferran”, Tortosa 1994.

Ø Exposició “Alumnes de l´Escola d´Art i Oficis de Tortosa”, 1995.

Ø Exposició a la “Sala Multiús” de Jesus-Tortosa, 1998.

Ø Exposició “Nadal-Art”, al Restaurant Mil·leni i al Cafè del Tupí, Tortosa 1999.

Ø Exposició “Dona-Home” amb Frederich Sancho al Palau Oliver de Boteller a Tortosa, 2000 i a l´Antiga Presó de Gandesa, 2001.

Ø Exposició “Pro Cruz-Roja” a la Cambra del Comerç de Tortosa, 2000.

Ø Exposició “Arte para todos” a l’antiga Fabrica Noguera de Beceite, 2002.

Ø Exposició “A l´altre marge” a l’associació de Veïns de ferreries (Tortosa), 2001.

Ø Exposició “Desitjós” a Ca la Dona, Barcelona, 2003.

Ø Participació en exposició col·lectiva per Nadal al taller de Cinta Dalmau, Tortosa, 2011,2012 i 2013.

Exposicions individuals

Ø Exposició “Seqüències”, al Palau Oliver de Boteller de Tortosa, 1990.

Ø Exposició a la “Sala Multiús” de Jesús 1991.

Ø Exposició “Encanteris”, al Palau Oliver de Boteller de Tortosa, 1997.

Ø Exposició “Runes”, al Cafè del Tupí de Tortosa, 1998.

Ø Exposició “Lligams” al Cafè del Tupí de Tortosa, 1999.

Ø Exposició “Muses” al Pep´s Bar de Tortosa, 1999 i al Central de Barcelona, 1999.

Ø Obra exposada a la Galeria “Contrast” de Barcelona.

Ø Exposició d’obra de petit format al Cafè de Tupí de Tortosa, 2002.

Ø Exposició “Víctimes del Maltractament”, itinerant per tota Catalunya, desde 2003 , i patrocinada per CAM (Caja de Ahorros del Mediterraneo). Ha estat exposada a: Tortosa, Valls, Cambrils, El Vendrell, Girona, Roda de Barà, Calella, Balaguer, Lloret de Mar, Sabadell, Manresa , Sitges, Igualada, Banyoles, Palafrugell, Tàrrega, Barcelona, Torredembarra., etc. Sense el patrocini de la CAM, ha visitat Roquetes, y el taller de Cinta Dalmau Tortosa, i Vandellos, 2013.

Ø Comissaria i pintora de l’exposició “Histories d’un viatge”, exposició organitzada i patrocinada per la CAM (Caja de Ahorros del Mediterraneo). Exposició itinerant desde Abril del 2006 Ha estat a Tortosa, Lleida, Figueres, Platja d´Aro, Suria, etc. Fins desembre 2010.

Ø Exposició “Deesses” a l’ajuntament de Jesús-Tortosa, Març 2011. Desprès ha pasat per Roquetes, Benicarlo, Montblanc, Deltebre, Tortosa.

Ø Exposició “Destins” a la QuinzenaArtistica de la Ràpita. Agost 2011. Desprès ha visitat l’espai de exposicions de la Cafeteria l’Estudi Tortosa.

Ø Exposició “Els dibuixos dels contes de Muniatto”, a l´EMD de Jesús, novembre 2011. Ha visitat Roquetes, Mora d’Ebre, i al Restaurant Racò del teatre de la Ràpita, Remolins (2014).

Ø Exposició Im-perctes dintre de la Quinzena artística de la Ràpita, 2013

Altres Col·laboracions

Ø Participació en la tertúlia d’art per Radio Tortosa, 1990.

Ø Participació en el “Suplement Cultural de L´Ebre Informes”, diari local de Tortosa, 1991.

Ø Portada del catàleg de l’exposició de ceràmica de Cecília Mauri. 1994.

Ø Cartell del “Carnaval del Riu” per a l’ajuntament de Tortosa, 1994.

Ø Participació setmanal en la tertúlia “Entre Rars”, de Cadena Ser Terres de L´Ebre, 2000.

Ø Espai d’opinió amb Núria Arlandes a la revista “La Serena” de Gandesa, 2001.

Ø Participació en l’organització de la Fira d’art i artesania de Tortosa, que es fa cada 1er dissabte de mes. A partir d’octubre 2014.

OLGA BESOLI (1972)

Escriptora, guionista i actriu

Autora de teatre i de guions cinematogràfics des de fa prop de quinze anys, també escriu relats breus i contes infantils.

Imparteix, a més a més, tallers online d’escriptura de contes infantils, de creació literària en català, d’escriptura dramàtica i de lectura teatral en la pàgina web www.portaldelescritor.com, dedicada a les lletres.

És també redactora i columnista de la revista mensual dedicada a les lletres i les arts “BUK MAGAZÍN”.

Més informació a: relatosbesoli.blogspot.com

PREMIS REBUTS

2010 «Halloween»

Ganador del concurso de cuentos infantiles «ESTE CUENTO ME SUENA» (Valencia)

2010 «L'avi Francesc»

1er Accèssit del CONCURS DE NARRATIVA «CID I MULET» (Tarragona)

2010 «El viaje»

Ganador del premio especial de integración del CERTAMEN DE CUENTOS «CIUDAD DE TUDELA» (Navarra)

2009 «Pols de Roses»

Guanyador del premi MICALET DE TEATRE (Valencia)

2002 «Fins que la mort ens separi»